És legítim preguntar-se si, sense l’estel•lar presència d’Audrey Hepburn, la història de la Holly Golightly formaria part de l’imaginari de diverses generacions. Tanmateix, potser és preferible oblidar la pel•lícula... Un cop fet això, ens disposem a respectar el caràcter primigeni de la novel•la que Truman Capote va publicar el 1958, i que l’any 2024 Proa ha editat en una excel•lent traducció de Ferran Ràfols Gesa.
Esmorzar a Tiffany’s comença amb una escena que ens recorda el caràcter oral dels mites i dels contes populars: el narrador ha rebut la trucada d’un amic, el qual, l’hi explica aquest després, té noticies de la Holly Golightly a través d’un altre personatge, qui, al seu torn, ha trobat una pista de la protagonista en un improbable llogaret africà. Arran d’aquest eco que traspassa distàncies quilomètriques, el narrador decideix recuperar, des d’un temps llunyà, la seva història amb qui fou la seva veïna en un edifici de pedra vermella.
Aquesta aventura compartida s’allarga durant un any, i es cargola sobre si mateixa lligant dos dies distanciats i especulars: torna a ploure, mentre arriba la tardor a Nova York. Durant aquest temps circular, la veu del narrador ens explica, amb l’ajuda dels altres personatges, les excel•lències i els defectes de la Holly fugissera, recupera fragments del seu fosc i dur passat, i especula sobre les seves dificultats futures.
A l’entremig, uns quants elements adquireixen un valor simbòlic que, com precisos salts d’aigua, precipiten la comprensió del lector. És durant aquests enlairaments que ens preguntem pel significat de les referències a la pau metàl•lica que es respira a l’interior de Tiffany’s, i ens qüestionem l’estimació que el narrador sent per una gàbia buida i caríssima.
Com el gat de la noia, el narrador no té nom, i dels del seu amagatall innombrable es comporta com un espia a la recerca de l’amor. En contra seu juga la freda seguretat dels diamants, i la dissimulada intel•ligència de la Holly. Malgrat això, sembla disposat a capturar l’enlluernador secret de la seva bella veïna, ingènuament esperançat a ser ell l’escollit.
El final de la novel•la mereix ser viscut pels amants de la pel•lícula.