En hores esgarrifoses ZWEIG, Stefan (2025) Castellio contra Calví. Consciència contra violència Barcelona: La Segona Perifèria Traducció de Marc Jiménez Buzzi

Alguns filòsofs de la segona meitat del segle XX —Paul Ricoeur i Hayden White— han subratllat el caràcter narratiu de la historiografia. En efecte, al marge del seu perenne caràcter científic, els textos historiogràfics són artefactes literaris, en els quals l’historiador disposa i expressa la veritat de la història a través de figures retòriques i d’estructures narratives. Aquesta certesa, si bé no l’havien formalitzat, ja l’havien desenvolupat autors del segle XIX com Jules Michelet i Lev N. Tolstói. Però potser cap altre escriptor del segle XX ha estat conscient de la proximitat de la història i de la literatura com Stefan Zweig. Així ho demostra en biografies —Maria Antonieta—, en episodis històrics —Moments estel·lars de la humanitat—, i en la seva inoblidable autobiografia —El món d’ahir—. I al costat d’aquests textos excel·lents, cal destacar-hi també Castellio contra Calví. Aquesta obra, publicada significativament l’any 1936, explica l’enfrontament entre l’erudició humanista de Castellio i la tirania dogmàtica de Calví; la lluita, doncs, entre la paraula i la força, entre l’individu i el dictador, entre la discrepància humana i la censura inhumana. En aquest sentit, la vàlua històrica i filosòfica de l’anàlisi d’aquesta batalla s’engrandeix a causa de la qualitat literària de l’escriptura de Zweig i del rigor documental i filològic que fonamenta l’obra. “En aquestes hores esgarrifoses” pot ser oportú preguntar-se quants llibres s’hauran d’escriure per intentar entendre l’adhesió popular i incondicional a l’autocràcia disfressada d’audàcia ambidextra. Però respon perfectament a la definició de clàssic immortal el fet que Zweig, un escriptor arraconat per la bogeria ideològica, ens adverteixi que “justament quan percebem la llibertat com un costum, i ja no com la possessió més sagrada, de la foscor del món instintiu n’emergeix una voluntat misteriosa de violar-la”. Per tant, arran de la disputa de Castellio contra Calví en el passat, Zweig ens parla de la força moral que l’individu ha d’oposar al totalitarisme tirànic en el present i en el futur, i ens profetitza totes les guerres — després de la Guerra dels Trenta Anys, i abans de la Segona Guerra Mundial— que es deriven a causa del replegament poruc dels ideals de llibertat i de tolerància.