L’àmbit religiós és un camp molt viu i molt actiu, i alhora globalment desconegut. Paradoxalment, aquesta desconeixença és àmpliament compartida per les persones religioses i les que no s’hi consideren. En aquest debat abunden tòpics tan corrents com la immutabilitat de les religions, l’aconfessionalitat de l’Estat, la laïcitat de l’escola pública, el diàleg com a base per a la resolució de conflictes o la preeminència del dret a la salut per sobre del dret de llibertat religiosa, entre molts d’altres. Aquests llocs comuns o bé són falsos o bé no tenen les derivacions que se’ls atribueixen habitualment.
Mentre que la fe és una qüestió privada, la religió té repercussió en gairebé tots els àmbits: educació, sanitat, serveis socials, serveis funeraris, serveis penitenciaris, seguretat, treball, alimentació, consum, cultura, fiscalitat, etc. La legislació protegeix la llibertat religiosa, però queda en paper mullat quan els nostres prejudicis n’impedeixen l’exercici quotidià i normalitzat.
Aquest llibre parteix de la convicció que la llibertat religiosa no és un privilegi de les persones i les comunitats religioses, sinó la base perquè ningú no s’imposi sobre els altres: ni els religiosos ni la resta.
