La mort s’ha posat en marxa per atènyer una jove sense nom que l’espera. És el seu destí indefugible, el que dicta l’honor. Una mort esperada per tots i cadascun dels membres de la família: la mare, els germans, la cunyada. L’home que estima, colgat sota la runa d’un edifici abatut per una bomba dels aliats a Mossul.
I, enmig de tanta mort, s’eleva la veu impassible del Tigris. Amb una omnisciència ancestral, el riu posa en evidència la destrucció causada per l’home, que va cavant la seva pròpia tomba des dels temps mítics de Guilgameix, amb qui dialoguen les veus interiors dels personatges com si fossin el cor de les tragèdies antigues.
Amb un estil contundent, bell i poètic, Emilienne Malfatto construeix un relat en què es debaten les forces de la vida a l’Iraq actual. Una història de la qual emana un clam universal.
Emilienne Malfatto (1989), periodista i fotògrafa, formada a França i a Colòmbia, ha treballat per a l’Agence France-Presse i des del 2015 és corresponsal independent a l’Orient Mitjà, sobretot a l’Iraq, per a diaris com The Washington Post, The New York Times i Le Monde. També és autora del llibre de no-ficció Les serpents viendront sur toi (Premi Albert Londres 2021). La seva primera novel·la, Que et plori el Tigris, ha guanyat el Premi Goncourt a la primera novel·la 2021 i va ser menció especial dels lectors per al Premi Hors Concours 2020.
