Tot i que fins ara Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) sempre s’havia manifestat molt més partidària dels «Collected Poems» que dels «Complete Poems», ara el lector pot disposar finalment del conjunt de la seva obra poètica en aquest volum que té a les mans, Tot m’admira, Poesia completa 1965-2021, bo i coincidint amb el seu vuitantè aniversari: a més dels deu llibres acompanyats dels seus respectius pròlegs o epílegs, s’hi inclouen uns primerencs 8 poemes (1965), que l’autora fins ara no havia mai volgut recollir en cap antologia, un «Tríptic civil» inèdit escrit ben recentment a tall de colofó i, sobretot, un seu text inicial de ressons cinematogràfics, «As time goes by», en què Marta Pessarrodona repassa, des dels escenaris diversos de la seva vida, tot el que hi ha darrere de cadascun dels seus llibres: lectures, mestratges, complicitats, amistats i «accidents de vida exterior», que diria Riba. Un text que és el millor pòrtic a una de les obres poètiques moralment més denses i personals d’aquests últims cinquanta anys. Una veu, la de Pessarrodona, inconfusible, que fa de cada poema una crítica i una celebració de la vida.
