Palau del vent és una novel·la històrica que s’inicia amb l’atac d’Almansur a Barcelona (any 985), l’angoixa del canvi de mil·lenni i es desenvolupa durant el trasllat de la seu del comtat d’Empúries des de sant Martí a Castelló d’Empúries (any 1047).
L’explicació predominant dels historiadors és que el trasllat fou per protegir-se dels atacs per mar, però molts pensen que fou per treure profit de les extensions inundades que en aquella època ocupaven la plana de l’Empordà.
La trama ens insereix en les intrigues, l’especulació, l’encariment i els moviments de protesta popular que suposadament es varen produir. Aquell fou el període en que es formà la parla catalana (Organyà) i a la zona apareixeren els trobadors (cançó), raons que fan versemblant el paral·lelisme (a Castelló es celebra cada any Terra de trobadors).
Fou també un període de gran canvi cultural. S’incorporaren avenços tecnològics i artístics de l’Andalús, es promocionà l’educació del poble (Quatrivium), s’establiren les assemblees de Pau i Treva (Abat Oliva) i altres canvis que trobaren l’oposició, àdhuc armada, de certs poders (Mir Geribert). La música ocupa un lloc important en la novel·la, ja que també experimentà grans canvis (pentagrama, polifonia), així com la tramuntana, el vent de l’Empordà.
El fil conductor és el jove administrador del comtat que, pel seu càrrec, és un observador privilegiat. També està personalment implicat en un assumpte familiar que succeí a l’atac d’Almansur.