Tan llarg caminar aborda un breu període decisiu en la vida de Pau Casals: els mesos que precediren la celebració del festival amb motiu del bicentenari de la mort de Bach, a Prada. Des de la llibertat de la ficció, Ramon Surroca evoca en la veu del Mestre l'allau dels records de tota una vida consagrada al culte a la bellesa, a l'amistat i al compromís polític i moral. L'obra ens convida a compartir les inquietuds i reflexions més íntimes d'un home per a qui el lliurament a l'art musical comportava sempre la fe en l'ésser humà i un tribut insubornable als valors més elevats que dignifiquen la nostra existència. Tan llarg caminar ens parla de l'amistat, del compromís, del misteri de l'art i de les contradiccions que sovint assolen l'esperit i ens brinda, per mitjà de la recreació literària, el relat d'una vida que mai va defallir davant la necessitat de l'esperança.