El Caire, 25 de gener de 2011, desenes de milers de manifestants es rebel·len contra Mubarak i ocupen la plaça Tahrir. Alaa Al Aswani, autor del best-seller internacional L’edifici Iaqubian, torna amb una magnífica novel·la coral que rememora la revolta d’aquells dies. Mentre la mobilització popular es troba en el seu punt àlgid, l’Asma i en Mazen viuen el naixement del seu amor envoltats d’una immensa multitud. També hi ha en Khàled i la Dània, estudiants de medicina, que ajuden els ferits de la manifestació; ell és fill d’un simple xofer, ella és la filla del general Alwani, el cap de seguretat de l’Estat, que té ulls a tot arreu, especialment damunt d’ells dos. També hi ha l’Aixraf, un actor relegat a papers secundaris l’amargor del qual només es dissipa pels moments de passió amb la seva minyona Ikram i que acaba sentint-se endut pel fervor revolucionari. Cada persona encarna una faceta d’aquesta revolució que canvia el rumb del destí tant propi com del país. Esperança, desig, hipocresia, repressió, Al Aswani encaixa aquí les peces de la història egípcia recent i descriu l’ànima d’una revolució que també és la seva. Però, com Saturn, la revolta devora els seus fills, especialment en una república que només ho aparenta. Fins avui dia, la publicació de la novel·la està prohibida a Egipte.
Alaa Al Aswani (el Caire, 1957) és un dels intel·lectuals més destacats d’Egipte, activament compromès amb la lluita a favor de la democràcia. Dentista de formació, les seves obres han estat traduïdes a més de trenta llengües. Ha estat guardonat amb nombrosos premis, entre els quals destaca el premi Bashrahil de novel·la àrab, i està considerat pel diari The Times com un dels cinquanta millors escriptors traduïts en llengua anglesa en els darrers cinquanta anys. A Edicions de 1984 hem publicat les seves novel·les L’edifici Iaqubian, Chicago i L’Automòbil Club d’Egipte; el recull de contes Hauria volgut ser egipci, i el recull d’articles periodístics Egipte: les claus d’una revolució inevitable.
