"L'obra de l'Àngels m'ha deixat meravellat per la qualitat
del seu fantasieig, les rèpliques de les veus somortes, la
unitat d'un conjunt de desmembraments, el batec del
seu desplegament, la poètica suspesa i l'obertura cara al
lector. Pocs poetes ha donat a la poesia catalana un estat
d'elevació en la dificultat de poder escapçar i purgar per
poder fer rebotre la pèrdua de la poesia en el seu excés.
La lectura del no-res que surt de dins de l'arquitectura
natural del fet poètic se'ns ha adherit informe, en la forma
d'una realitat mutilada"( de l'epíleg de Vicenç Altaió).