L’ancestral terrer de Gal·les, la quotidianitat de les feines del camp i la natura en les seves expressions més diverses -tot revestit d’un to meditadament escèptic i ombrívol per l’amenaça cada vegada més opressiva de la industrialització- constitueixen el marc d’aquests poemes àgils i planers, els quals, lluny d’oferir una visió ingènua o idíl·lica del paisatge, són plens d’una introspecció que permet copsar les incerteses i la perplexitat de cadascun dels homes davant d’un món convuls. En l’època en què van conviure la lírica georgiana, els poemes de guerra i les innovacions avantguardistes, la poesia d’Edward Thomas va ser un far únic i singular que avui ens continua enlluernant.
