Glòria és una noia apassionada que, com el nostre protagonista, intenta formar part de la indústria de Hollywood. Tots dos es troben en realitat en un carreró sense sortida, així que ella proposa que participin en una marató de ball. Equival a menjar gratis i un llit... mentre duri la competició. Però llavors Glòria demana un favor, i l'amabilitat del noi es converteix en la seva perdició.
"Captura la brutalitat de l'esforç per la supervivència i es converteix en una metàfora de la vida mateixa: l'última parella a peu obté el premi”, Independent
“Una pel•lícula sòbria i difícil sobre la vida nord-americana, que McCoy va imaginar com un ball de Los Angeles a principis de la dècada de 1930 farcit dels detalls apocalíptics que tant ell com Nathanael West van veure mentre vivien a la frontera de Hollywood”, New York Times
"Els aficionats a la ficció a foc lent que pensen en Hammett, Cain i Jim Thompson haurien de recordar també Horace McCoy”, Kirkus
“Horace McCoy llança paraules com a bales”, Time
"Aquesta quasi-sàdicament sincera ficció de 1935 curarà a qualsevol de la il•lusió que les generacions anteriors no coneixien la idea de l'objectiu a qualsevol preu. Amb l'assassinat, l'incest, l'avortament i altres temes generosament sumats a un complot perquè les persones s'entretinguin mirant la misèria dels altres, és com un reality show actual... però concebut per Thomas Hobbes i Charles Darwin”, Brothersjudd.com
Horace McCoy va néixer prop de Nashville el 1897 i va morir a Beverly Hills el 1955. Durant la seva vida va viatjar per Estats Units com a venedor i taxista, i la seva variada carrera va incloure tasques com ara reportatges esportius, guardaespatlles, doblatge o redacció per a pel•lícules i revistes. Les seves novel•les inclouen Llums de Hollywood, Cor de gel i Oi que maten els cavalls? Aquesta última va conèixer una gran repercussió en ser adaptada a la gran pantalla en 1969 sota direcció de Sydney Pollack amb el títol Danseu, danseu, maleïts.