<P style="MARGIN: 0cm 0cm 8pt" class=MsoNormal><I style="mso-bidi-font-style: normal"><SPAN style="LINE-HEIGHT: 107%; FONT-FAMILY: 'Calibri Light',sans-serif; FONT-SIZE: 12pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: TrolaText-Light; mso-ansi-language: CA" lang=CA>Avui he deixat la fàbrica </SPAN></i><SPAN style="LINE-HEIGHT: 107%; FONT-FAMILY: 'Calibri Light',sans-serif; FONT-SIZE: 12pt; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: TrolaText-Light; mso-ansi-language: CA" lang=CA>és la vida normal posada per escrit, trossos del que és quotidià narrats de manera precisa, que fan sentir a qui llegeix que potser és possible entendre-ho tot, que només cal mirar. «Aquesta espècie de diari de companyies i soledats», segons cita el propi autor, és potser el seu text més personal fins al moment, un compendi de microrrelats que funcionen com finestres a la seva psique, a les seves pors, records, vivències, somnis i malsons. «<I style="mso-bidi-font-style: normal">Avui he deixat la fàbrica </i>és el final d'un camí (...). Per a mi aquest és un llibre de maduresa, per a mi, que quan vaig començar a escriure, amb quaranta anys, era un nen literari, que explicava massa coses, moltes més de les que eren necessàries.»</SPAN> <br><br>
