Aquest llibre repassa com s’ha pensat a Barcelona la cuina com a espai domèstic (sovint anomenat laboratori pels mateixos autors que la tracten) des d’Ildefons i Clotilde Cerdà fins al tardofranquisme. Analitza l’evolució estètica de la publicitat i els seus missatges més remarcables, com ara el «Moulinex libera a la mujer» que va fer estralls durant els anys seixanta del segle XX. I desvetlla els vincles entre la història de la ciutat, de la tecnologia, de l’arquitectura, dels sabers, dels imaginaris i de la relació entre cuina i gènere. Veurem l’evolució de la ciutat pletòrica de les dècades de les exposicions Universal i Internacional, amb l’arribada de la llum elèctrica i la progressiva democratització del subministrament energètic, passant pel veritable cul-de-sac de la ciutat moderna, a partir del 1939.
