Des de 1867, en què coneix l'actor Henry Irving i es converteix en el seu secretari, fins que publicà Drácula (1897), transcorren trenta anys dels quals ben poca cosa sabem de la vida de Bram Stoker. Se sap que pertanyia a la societat "Golden Dawn", de la qual eren membres també altres destacats escriptors de terror: Arthur Machen, Algernon Balckwood, Sax Rohmer...; se sap que de la lectura de la novel·la de Sheridan Le fanu, Carmilla, va influir-lo fins al punt de voler escriure una novel·la sobre vampirisme, i sabem, igualment, que el fal·laç escèptic que era Sir Henry Irving va apostar-li que no l'acabaria. Resultat d'aquesta juguesca, Drácula és una novel·la que mereix des del judici més elogiós -Oscar wilde la qualificà com una de les millors novel·les de tots els temps fins a la valoració més moderada -Montague Summer deia que "està admirablement elaborada i, si tota l'obra hagués mantingut el mateix nivell que la primera part, estaríem davant d'una autèntica obra mestra"-, que ha estat traduïda a les llengües més importants del món i sobre la qual s'han fet nombroses verisons cinematogràfiques i diverses representacions teatrals.