A finals de 1932, Konstandinos P. Kavafis (Alexandria, 1863-1933) repetia a tothom qui el visitava a la clínica d'Atenes on lluitava desesperadament contra el càncer que el duria a la tomba, que havia d'acabar encara vint-i-cinc poemes. Aquests poemes, que són en realitat trenta-quatre, pertanyents a la seva millor època , juntament amb cinc esborranys, constitueixen el canemàs d'aquest llibre i permeten els lectors d'aprofundir en algun dels grans temes de l'univers kavafià, com l'erotisme o l'herència mil·lenària d'un passat, que, a la seva estimada Alexandria, s'esfondrava irremeiablement.
Els eixos principals del món poètic kavafià són una visió tràgica i desesperançada de la vida, l'evocació del passat tardoromà i bizantí de la cultura grega -del qual fa una lectura nova i profundament original- i l'erotisme dels amors prohibits, gaudits sense miraments, en el marc d'una societat benpensant i puritana.
