Fou l'única filla, encara que il·legítima, de Jeroni Ignasi Ribera, hereu d'una acabalada família de comerciants ennoblits. Des del seu naixement s'orquestrà una conspiració familiar per a robar-li la seva herència i la seva vida, ja que si Maria Agnès es feia monja els seus béns passarien a Bernat, germà de son pare, quan morís aquest. Així el 1806 Jeroni Ribera decidí que la filla d'onze anys entràs en un convent, sempre en contra de la seva explícita voluntat, perquè, a més a més, estava interessat a amagar-la i fer-li creure que era una expòsita, per ell poder fer un matrimoni de conveniència.
El 1820 ella aconseguí abandonar el convent, emparada per la llei d'exclaustracions. Però, amb el retorn de l'absolutisme, la família i l'església reaccionària volien que continuàs sent monja per la qual cosa s'exilià a França i començà un llarg procés per tal d'anul·lar totalment els seus vots. Després de lluitar contra els hereus Ribera per la seva herència, de ser empresonada a Madrid i de perdre el procés d'anul·lació davant la Rota, el 1833 aconseguí que se li reconegués la llibertat, després d'assolir personalment la seva defensa en llatí i italià davant 3 cardenals, al Vaticà.
Aleshores es casà amb el seu antic enamorat i es dedicà a llur afecció pels llibres i l'escriptura. Maria Agnès deixà moltes obres manuscrites inèdites de les quals destaca un llibre del 1833, segurament el primer llibre de viatges que es coneix escrit per una dona, a Mallorca, i probablement d'Espanya. Com a bona liberal, compartia l'herència il·lustrada de la necessitat de la instrucció i per això s'erigí en protectora del col·legi femení de la Puresa, obra d'un rellevant personatge del primer liberalisme mallorquí: el bisbe Nadal. Gràcies a les seves importants subvencions va aconseguir que el 1860 aquell centre educatiu superàs la crisi econòmica per la qual passava i pogués continuar impartint una acurada instrucció, sense haver-se d'integrar en cap congregació religiosa, fins a la refundació del centre per Madre Alberta.
