A finals del segle passat, Màrius Serra va descobrir un nou continent i el va anomenar Verbàlia: el país dels verbívors, una Terra Incògnita sense fronteres gaire definides ni llei d'estrangeria. És verbívor tothom que beu verbs i els fa ballar. Ara l'era digital ha canviat la fesomia del país dels verbívors, i aquest Verbàlia 2.0 n'és la prova. Perquè Verbàlia és, sobretot, un Estat Mental. Cada cop que un verbívor practica un joc verbal en redefineix la sobirania, i en l'era d'internet això passa cada dia. La Constitució de l'Estat Mental de Verbàlia es limita a regular una tirallonga de mutacions i permutacions dels mots, tot establint-ne les bases legislatives que consten en aquest llibre. El plaer de jugar amb les paraules és ancestral: una línia subtil i poc coneguda enllaça l'enigma de l'Esfinx, els mètodes de la càbala, els artificis de la poesia barroca, els jocs irreverents de les avantguardes i els mots encreuats dels diaris. A Verbàlia 2.0 trobareu mig centenar d'artificis verbals ben definits, historiats i exemplificats: des d'un logogrif o un anagrama, un calembour o un lipograma, fins a un palíndrom, una paronomàsia o un contrapet. Us proposem començar l'exploració de Verbàlia tot seguit. Us advertim que si us hi instal·leu, serà el mateix país el que us colonitzarà a vosaltres. Obriu aquest llibre per qualsevol pàgina i llegiu-ne quatre ratlles. Us costarà tancar-lo.